Crònica Duatlo Zofingen

Hola companys,

Aquí va la crònica de Zofingen (la cursa de les rampes):

El dia va començar amb sol, amb uns 10º a primera hora i amb la temperatura pujant fins a uns 25º al migdia, amb una lleugera brisa en algún tram de la bici però que no molestava gens. O sigui, que en quan al temps, perfecte, ja que en els últims 14 anys és el segon en que no ha plogut.

Com a aperitiu teníem 2 voltes de 5km corrent per camins, amb trams d´asfalt i de terra. Per escalfar es començava amb una pujada al 15% aprox d´1 km. Vem sortir algo més de 300 duatletes i la gent s´ho va pendre amb calma, però quan arribaves a dalt tot deu ja anava asfixiat i més d´un caminant al km 1!!! Després era un continu pujar i baixar, amb l´ultim descens d´1 km a on et deixaves les cames fetes pols. La primera volta la vaig fer en 16´, per tant no hi havia 5 km, però vaig decidir afluixar una mica, fent la segona en 19´, acabant el correr en la posició 55 aprox i amb bones sensacions.

La bici eren 3 voltes de 50km: 10km plans, una pujadeta de 3km semblants a la primera rampa d´Orrius pujant per La Roca, baixada forta i al km 18 venia lo serio: 5 km al 15% amb trams al 18%, i a sobre, quan arribaves a dalt mig mort no teníem baixada fins al cap d´uns 2km, a on en un km bestial es baixaven uns 200m de desnivell de cop. Després tobogans fins al km 37, a on teníem un portet d´uns 3km tipus Parpers, per acabar la volta amb més tobogans fins a Zofingen. I tot això 3 vegades.
Vaig començar la bici tranquil, a uns 35km/h al pla, però em passava tot deu: gent amb avions en comptes de bicis, altres que anaven amb bicis de l´època del meu avi, veterans, joves,... tothom em passava i jo pensava: a la pujada us passaré a tots. Però va arribar la pujada i només en vaig passar a 4 o 5. Vaig seguir al meu ritme i em seguia passant gent, fins que acabant la primera volta em van passar dos tius rellevant, amb 2 o 3 més respectant la distància (no estava permès el drafting), i em vaig apuntar al carro, però respectant la distància. La primera volta la vaig fer en 1h30´, a una mitja de 33km/h. Vaig pensar que era massa ràpid per un circuit com aquest, però com que anava còmode vaig decidir seguir a aquell ritme. Quan vem arribar per segona vegada a la pujada forta ens vem ajuntar una mica els 9 o 10 que anàvem i tothom feia el que podia: jo amb el 39x26, altres amb triple plat, altres fent esses, però tothom clavat, i encara ens quedava una altre volta!!! I al arribar a dalt ens ve un àrbit i ens para a tots i ens fa baixar de la bici, en teoria per no respectar les normes¿?. Poc a poc ens marcava el dorsal i ens deixava marxar, però allà es va acabar el grupet i a partir d´aquí tots anàvem a molta distància. Vaig acabar la segona volta en 1h34´ i la intenció era seguir al mateix ritme.
Però només començar la 3ª volta em va venir una rampa com mai a la meva vida, bloquejant-se la cama dreta, sense poder estirar ni baixar de la bici. Per sort era a un tram pla, em vaig fer una mica de massatge i poc a poc vaig començar a pedalar, però a un ritme més baix. La pujada forta em va costar mitja vida, però ja vaig trobar els primers cadàvers que pujaven caminant, o que estaven parats amb rampes. Jo em pensava que ja tenia la bici superada, però encara em van venir dos rampes més. Tot i així vaig fer la 3ª volta en 1h49´, acabant la bici en 4h53. Tampoc estava tant malament.

I de postre teníem 2 voltes de 15km corrent. Per començar 2km d´una pujada impresionant amb trams al 20%, després tota l´estona baixant i pujant, incluit 1km per un camp de patates, en un recorregut d´anada i tornada. Vaig fer el km de penalització i després cap amunt. Només començar vaig veure que allò se´m faria molt llarg, amb la primera rampa a la cama al km 1. Les pujades fortes les feia mig caminant - mig corrent, i a les baixades em deixava anar fins que també em van començar a venir rampes a les dues cames baixant. No en vaig tenir menys de 15, però ja que estava allà tenia que acabar per collons. I pensava: perquè s´ha de correr, amb lo bé que es va caminant ... I anava trobant gent feta caldo per tot arreu: alguns caminant, altres estirant, altres parats als avituallaments, altres parlant amb el públic, altres mirant les flors estil Casero, i jo patint. I veia als que anaven davant i alguns també tenien els seus problemes. I fent la última baixada, una altre rampa, però a mi em quedava 1km i hi havia gent que estava començant a correr i que encara tenien 29 km per endavant: pobre gent. I quan vaig arribar a meta vaig veure al Nil i encara vaig tenir forces per agafar-lo i arribar amb ell en braços, fent 2h53´ als 30km, acabant la cursa en 8h28´i el 104è de la general.

La veritat és que és una cursa molt guapa i molt dura. Però val la pena fer-la i segurament que repetiré. A veure si algú s´hi anima i fem una expedició del C. N. Mataró.

Ens veien aviat,

David