Concentració Olot 2008
Dies: 4-5-6 Abril 2008
Lloc: Casa de Colònies Sostenible sense ànim de lucre Mas Franch
Lloc: Casa de Colònies Sostenible sense ànim de lucre Mas Franch
La concentració va començar el mateix divendres tarda. Alguns membres del equip van pujar pel matí a fer una volta de reconeixement amb la bici (com si no s’ho coneguessin….) i a cansar una mica les cames.
A les 19h de la tarda tocava córrer, encara faltava molta gent de l’equip, que per feina o “eskakeo” van esperar fins l’hora de sopar per arribar sense entrenar i tenir el plat a taula.
El córrer va ser tranquilet pel carrilet. Jo que ho veia tot per la part del darrera amb el Nil (pervertint-lo o no. Víctor no t’enfadis!!) , es podia observar com molta gent es reservava per la traca de Bracons de l’endemà, els germans Rovira, Caserillo, Ricard…entre altres.
Per fi, el moment més esperat del dia, el gran sopar sostenible que ens va preparar el gran chef de Mas Franch amb un petilla a la boca. Un suculent plat de macarrons, i una mandonguilles casolanes acompanyades de musclos, educació, xampis…i varietats mil! Penseu que com que és una casa casolana guai del paraguai tot ho cultiven ells, “o sea”, que el musclos eren del riu del costat, els xampis i les verdures dels matorrals de darrera la casa.., i les mandonguilles …ves a saber!
El monitor Cano ens fa anar a dormir d’hora, encara que a la habitació o comuna en la que estàvem la majoria…,allà no va dormir ningú fins les tantes, ja sigui pels pets putrefactes i nuclears d’en Balta i en Bernat, per les bromes d’en Buena, pel riure imparable d’en Víctor….. o pels roncs d’en pibe.
A les 19h de la tarda tocava córrer, encara faltava molta gent de l’equip, que per feina o “eskakeo” van esperar fins l’hora de sopar per arribar sense entrenar i tenir el plat a taula.
El córrer va ser tranquilet pel carrilet. Jo que ho veia tot per la part del darrera amb el Nil (pervertint-lo o no. Víctor no t’enfadis!!) , es podia observar com molta gent es reservava per la traca de Bracons de l’endemà, els germans Rovira, Caserillo, Ricard…entre altres.
Per fi, el moment més esperat del dia, el gran sopar sostenible que ens va preparar el gran chef de Mas Franch amb un petilla a la boca. Un suculent plat de macarrons, i una mandonguilles casolanes acompanyades de musclos, educació, xampis…i varietats mil! Penseu que com que és una casa casolana guai del paraguai tot ho cultiven ells, “o sea”, que el musclos eren del riu del costat, els xampis i les verdures dels matorrals de darrera la casa.., i les mandonguilles …ves a saber!
El monitor Cano ens fa anar a dormir d’hora, encara que a la habitació o comuna en la que estàvem la majoria…,allà no va dormir ningú fins les tantes, ja sigui pels pets putrefactes i nuclears d’en Balta i en Bernat, per les bromes d’en Buena, pel riure imparable d’en Víctor….. o pels roncs d’en pibe.
Dissabte matí, era l’hora de la veritat per a molts. Bracons ens esperava. L’habitació semblava un carrer de la mina a les tantes de la nit. Els “xutes”, gels, pastis, polvitos, botellitas...rulaven que donava gust.
Es van fer dos grups, els de la curta (90 km aprox.) i els de la llarga (130 aprox.).
Sortim cap a les 9 i pico, primer surten els de la llarga, i 5 o10 minuts desprès els de la curta.
El dia acompanyava molt. A partir del coll de Condreu poc puc escriure perquè jo ja anava sola.., ja sigui pel 23 que portava, perquè segons el Xavi estic més acabada que les maraques del Antonio Machín...etc.
Pel que he anat sentint, els de la llarga pujaven bastant forts, en Quim anava tirant de valent, fent un mano a mano amb en Santi (que és el que menys es veu entrenar....i el que més fort està!!), en Cisco bellota, Royo, Cano, Putrefaccions Moragas, Cremitas Casal, Isra, Buena...etc estaven allà. Una mica més enrere Cacahuet, Toni i un gran Maymó!.
Es van fer dos grups, els de la curta (90 km aprox.) i els de la llarga (130 aprox.).
Sortim cap a les 9 i pico, primer surten els de la llarga, i 5 o10 minuts desprès els de la curta.
El dia acompanyava molt. A partir del coll de Condreu poc puc escriure perquè jo ja anava sola.., ja sigui pel 23 que portava, perquè segons el Xavi estic més acabada que les maraques del Antonio Machín...etc.
Pel que he anat sentint, els de la llarga pujaven bastant forts, en Quim anava tirant de valent, fent un mano a mano amb en Santi (que és el que menys es veu entrenar....i el que més fort està!!), en Cisco bellota, Royo, Cano, Putrefaccions Moragas, Cremitas Casal, Isra, Buena...etc estaven allà. Una mica més enrere Cacahuet, Toni i un gran Maymó!.
Les noies de la curta van fotre molta traca!! Sara i Mònica van arribar a Bracons donant una lliçó a molts nois del equip! Cadenes que sortien, radis trencats, plats que sobraven...., gent que hagués pagat per portar un 30!, però tothom amb menys o més esses anava fent el cim, on ens esperava l’avituallament de l’Anna i en Nil. Després ja només tocava la baixada final, que gràcies a que havien arreglat la carretera es podia fer amb menys perills, encara que va haver-hi algú que va fer unes quantes rectes.
Un cop tots a la casa ens esperava el dinar. La gent estava cansada i amb gana. Desitjàvem acabar de dinar per fer una mica de migdiada. Però la migdiada va haver d’esperar una mica, per culpa d’un....DESPISTE.
Per la tarda encara ens faltava córrer, 5 - 10 -15 km. Molts no podíem aixecar ni les cames i anàvem amb un trote coxinero.
Quim! alias el “Muñecas de Famosa”, m’han trucat per si vols fer l’anunci de les nines pel Nadal vinent.
Sopar fora de la casa. Alguns nois es recreen la vista amb la cambrera, i així van a dormir més relaxats.
Entre ratafia, pacharan, flams...etc, a l’habitació hi havia gent bastant accelerada, d’altres bastant gasosos..però tots al cap i a la fi estàvem rebentats!, i aprofitant que el gran roncador no hi era vem poder dormir del “tirón”.
Diumenge matí, desprès de un estira i arronsa, finalment hi ha natació, i a les 7 i poc ens em de despertar. Toca test de 800 m en una piscina de 25, amb més o menys osties i glopades d’aigua ningú s’ofega.
Esmorzar i sortida amb la bicicleta. Es formen 3 grups segons els temps de la natació.
Només sortir ja es veuen pals, es veu que en Prat tenia molta pressa perquè en Quim no l’enganxés! (i qui no!!). En torpedo Quim tot i sortir al grup del final....als primers km ja havia passat a casi tothom amb una facilitat...!
Un cop tots a la casa ens esperava el dinar. La gent estava cansada i amb gana. Desitjàvem acabar de dinar per fer una mica de migdiada. Però la migdiada va haver d’esperar una mica, per culpa d’un....DESPISTE.
Per la tarda encara ens faltava córrer, 5 - 10 -15 km. Molts no podíem aixecar ni les cames i anàvem amb un trote coxinero.
Quim! alias el “Muñecas de Famosa”, m’han trucat per si vols fer l’anunci de les nines pel Nadal vinent.
Sopar fora de la casa. Alguns nois es recreen la vista amb la cambrera, i així van a dormir més relaxats.
Entre ratafia, pacharan, flams...etc, a l’habitació hi havia gent bastant accelerada, d’altres bastant gasosos..però tots al cap i a la fi estàvem rebentats!, i aprofitant que el gran roncador no hi era vem poder dormir del “tirón”.
Diumenge matí, desprès de un estira i arronsa, finalment hi ha natació, i a les 7 i poc ens em de despertar. Toca test de 800 m en una piscina de 25, amb més o menys osties i glopades d’aigua ningú s’ofega.
Esmorzar i sortida amb la bicicleta. Es formen 3 grups segons els temps de la natació.
Només sortir ja es veuen pals, es veu que en Prat tenia molta pressa perquè en Quim no l’enganxés! (i qui no!!). En torpedo Quim tot i sortir al grup del final....als primers km ja havia passat a casi tothom amb una facilitat...!
Hi ha gent que anava molt sobrada........ En Bernat i Casal anaven tirant del segon grupillo, però al km 7 o 8 Casal punxa.., i com que és tan previsor que no porta recanvis ni manxa.., ha d’esperar que la gent passi i li tiri les coses!..si es que, casi et guanyo i tot!
Finalment en Quim no pot pillar a en Santi abans del córrer. En Bernat tot arribar desprès d’en Quim en bici, l’atrapa corrent.
1er Santi
1er Santi
2on Bernat
3er Quim
..etc, No se com ha quedat la classificació final, ja ho passarà en Cano.
Encara que ens em cansat bastant, han estat 3 dies que hem rigut molt i ens ho hem passat molt bé. S’haurà de repetir!
Encara que ens em cansat bastant, han estat 3 dies que hem rigut molt i ens ho hem passat molt bé. S’haurà de repetir!
