dimecres, 21 de maig del 2008

Triatló Sant Feliu






Com cada any passa a St Feliu, el temps no acompanyava. El sol no feia acte de presència i els núvols amenaçaven pluja.
Aquest any novetat, 3 sortides amb 1 hora de diferència cada una.
Les noies i els no federats sortíem a les 15h, cadets, juniors, sub23 i veterans (menys el Cano) a les 16h, i els nois absoluts a les 17h.

La Sara i jo, com que no coneixíem el circuit de bici, vem fer un petit reconeixement amb el cotxe...,i CARAI! Com pujava allò.
Ja s’acosten les 15h, s’obren clarianes al cel, i algun raig de sol es deixa entreveure. MEEEC! Sortida, clatellades a dojo. No se si els no federats van néixer sense orientació, o potser serà perquè són homes, però van repartir de valent. La Sara ja surt de les primeres de l’aigua, i a la bici ja treu una diferència abismal.
Classificació femenina:
1ºSara Loehr (C.N.Mataró)
2ºMar Celma (C.N.Barcelona)
3º Una guiri, Stacy Malibú
4º Mireia S (C.N.Mataró)
MEEC! Segona sortida (no puc explicar molt perquè encara estàvem corrent i després no estàvem per la “labor” ). Jordi després de marejar-se com una sopa a l’aigua, el Samsó que nedant buscava la torre de Caixa Laietana de referència, i tots dos que van pillar el xàfec a la bici, van acabar força contents.
Classificació:
5é Sub23 Jordi Fernández
17º Vet 1 J.J. Samsó
19º Vet 1 Pere Dalmau

La tercera sortida es va fer esperar més, entre que plovia a bots i barrals, que es va trencar una canonada i baixava una de merda que espantava, que si anul·lem la bici o no, que si us fem sortir d’una altra platja.... En fi, els tenien mig marejats.
MEEC! sortida absoluta + el Cano d’infiltrat. Pontano, Santi i Llobet eren els més destacats dins l’aigua. De cop i volta, a l’últim tram de boies, es veia com tots els triatletes esquivaven una immensa taca d’aigua putrefacta i calenta que els va donar un bon regust de boca.
Surten de l’aigua Llobet, Santi i Pontano, una mica més enrere Ferran Sans, Prat, Cano, Clavel, Rojas, Jef (que fa un strip-tease amb el seu neoprè de “última generación”), Segovia (no surt a la classificació, però aquest cop no va poder anar a peus d’en Llobet) i el gran Caserillo! Que sempre ens tenia un somriure preparat encara que anés atope!

Com que finalment van anul·lar la bici, van allargar el córrer a uns 7.5 km aprox. Santi que va sortir el segon de la transició va anar perdent posicions fins quedar 5é. Cano va remuntar corrent fins la 7ena posició. I Casero que va sortir a casi 5 minuts dels primers, va remuntar fins la 16ºposició.

Classificació absoluta:
1 LLOBET SALLENT, XAVIER CLUB TRIATLÓ MANRESA ABM 0:35:05
2 CALERO PASCUA, JUAN ANTONIO CLUB NATACIO RUBI ABM 0:35:30
3 PONTANO ROLDAN, FRANCISCO TRI.TEAM PIRINEU DE ABM 0:35:49
4 MONTGUILLOT HERNANDO, JOAN C.E.PICORNELL- ABM 0:36:12
5 PELLEJERO GACIA, SANTI C.N.MATARO- ABM 0:36:26
7 CANO VILLANUEVA, JOSE LUIS C.N.MATARO- ABM 0:37:49
10 PRAT BABILONI, FRANCESC C.N.MATARO- ABM 0:38:22
16 CASERO ROCA, CARLES C.N.MATARO- ABM 0:39:42
28 LOUBOUTIN, JEAN FRANÇOIS C.N.MATARO- ABM 0:41:42
32 SANS MUÑOZ, FERRAN C.N.MATARO- ABM 0:41:55
48 CLAVEL JORDA, JORDI C.N.MATARO- ABM 0:43:20
JAVIER SEGOVIA
89 ROJAS DIAZ, JORDI C.N.MATARO- ABM 0:46:58


dimarts, 20 de maig del 2008

Triatlo Sitges






Intento de Triatlón de Sitges!:


La salida era a las 9 y 9:30, pero había un problema, olas....no muy grandes y pura espuma. Después de Dos charlas con Sergi en boxes, finalmente se nada! que ilusión, el primer triatlon con en Mataro, para Mi y los dos Javis.

Ya en la playa, deciden que se hace un pequeño triangulo, ir y volver, al menos son 500 metros, pero el socorrista no lo consideraba seguro, así que al final ir hasta la boya, unos 200 metros.

Nos ponen contra la pared y nos dicen que no podemos salir, y todos gritando que ya el mar no esta tan bravo, pero había una nueva cuestión, como tardamos en salir los policías se habían ido a desayunar, y había coches por toda la carretera.

Unos 30 minutos después empieza el caos, donde codazos en la cara, patadas y gente que no sabía pasar las olas y te caía encima fue lo único que sentí, por q el agua apenas la toque.

Circujano perdido entre la espuma, Israel no dio la salida, Javi una maquina en 4 minutos estaba en boxes, y yo toque la boya con la mano (para eliminar cargo de conciencia y di la vuelta) Me daba la sensación que éramos como los peces cuando tiran comida, todos amontonados y saltando!

En la bici, pelotones grandes, caídas y gente que no tenía ni idea mezclada con gente, que intenta controlar algo. En mi grupo una tal Nuri .que el novio la llevaba del culete ( para que no se quede!!!Palabras textuales del enamorado) y yo ahí! Y sin novio!

Nos bajamos a correr, eran 6 km, mucho viento y pocas ganas de machacarse, debido al cachondeo, algunas solo se mojaron los talones!!!pero bueno cada uno hace su carrera y cuarta no esta tan mal para ser el 1º triatlón, si se puede llamarlo así.

Circujano voló en el ultimo segmento, nunca mejor dicho. En fin que valió la pena, por que ante todo nos divertimos y nos dieron muchos caramelos además de la camiseta. Y como se nos subió el azúcar a hacer piruetas!!!





divendres, 2 de maig del 2008

C. Espana de Llarga Distancia - Elche



Arribada a Elx, uns divendres, altres dissabte, amb una calorada…de 34º !! Ens trobem tots al briefing, amb la bossa de dorsals, les “Crocs” de regal i un sac plè de nervis, i después, cap a la Pasta Party!! Xavi i Isra, que ja havien fet el circuit de bici, asseguren que és tot plà (ara els hi podeu tornar a preguntar, van tenir un “despiste” i no van fer la part dura del circuit…) Tota la tarda la vam dedicar en trobar la T2 per deixar les bambes, i descubrir on carai es nedará l’endemà per anar a deixar la bici. Van començar a rular gels, barretes i potingues varis. Això dels dos boxes, és un mal de cap. Després, Cisco i jo vam anar a fer el circuit de bici amb el cotxe, i de pla… no del tot,eh? Bueno, sopar, i dormir... el que pugui o el que tingui temps, perque a les 7, tots a l’aigua !!!!







Abans de la sortida, es respiraven nervis i cangueli, alguns ja veien la llum blanca que anuncia el final, pero no, era el sol començant a sortir. Amb una mica de retard, MOOOOOCC!!! Circuit de 2 voltes amb sortida a la sorra. Surten Isra i Cisco ben colocats al 2ºgrup i Xavi una mica més enrera, ja queda menys… Tots surten amb bona cara, de moment…Jo, que no em vull perdre res, agafo el cotxe i vaig cap una pujada del circuit ciclista, on han organitzat un esmorzar pels acompanyants (això si que es una bona idea!!!) Amb la coca de sardina a una mà, i una clareta a l’altre, ja només falta esperar.





Ja arriba Ivan Tejero, que els hi porta una bona ventatge. A 3 minutets passa Cisco que va 5è, Xavi ja ha avançat a l’Isra i porta un bon ritme, i Isra, que té anims fins i tot de colocar-se bé per la foto. Una mica més enrera passa l’Aleix, en Noè i en Mairena.








Torno a agafar el cotxe per un camí de cabres i cap a Elx, a veure’ls córrer. El circuit semblava molt guapo, una zona per un parc amb palmeres i la resta al costat del riu, però no passa gota d’aire i sembla un forn, ja marca 30º. Pero té trampa, ja que hi ha unes quantes rampes que acaben de maxacar les cames, i també el cap… Primer comença en Cisco, que baixa 8è, pero la febre de fa dos dies li passa factura, i al final de la primera volta ha de plegar… Después veig passar el Xavi, que comença a anar empajarat i Isra, que porta un bon ritme. Mairena i Noè van tenir un percance amb els jutges que els hi van treure els dorsals per estar fora de temps, per sort tot va ser un error, pero tenir forces per seguir 30Km pensant que estas fora…olé!!Durant tota la cursa es veien cares de tots colors, en general, tothom va veure l'home del mazo.El primer en entrar a meta va ser Isra, el 32º, la veritat es que força sencer. La sorpresa va ser quan va arribar una ambulancia volant, que anava a buscar-lo a ell. Sembla que el baixon va arribar de cop, sort que el senyor suero reviu a tothom. Poc después arriba l’Aleix, tant eufòric com va estar en tota la cursa, igual portava piles ¿Duracell?. Una mica més tard, en Xavi, que semblava chiquito, pero… admirable. Vaig anar a felicitar-lo i la veritat es que feia bona cara, pero sembla que Isra li feia enveja i va anar a fer-li companyia a l’ambulancia. Després en Mairena i en Noé, incombustibles!!








Enhorabona a tots !!!