IronMan Brazil

Hola companys,

Ja estem aquí. Merci per els vostres ànims i felicitacions. Us faré una mini-crònica:

Brasil no és el que sembla. L´hotel estava a una zona residencial amb unes cases molt guapes dels quatre rics del país, però a la que sortiem una mica ens trobàvem amb un país bastant pobre i no gaire maco. Els dies d´abans de l´Ironman els vem passar entrenant una miqueta i descansant, però no es podia pendre el sol perquè fotia força fred. Tampoc es podia anar molt en bici perquè els cotxes, busos i camions et putegen tot el que poden.

El dia de la cursa va començar amb núvols i el vent en calma. La sortida de la natació com sempre, hòsties per tot arreu i marica l´últim. A la part més llunyana de la platja hi havia una mica d´ones però res greu. Al final va ser una mica més llarga dels 3800 oficials i vaig acabar en 1h15´. Transició força llarga i em poso l´hermilla i els "manguitos", que fot fred.

El principi de la bici com sempre a l´Ironman, adelantant grupets per on podia i agafant ritme. La carretera no era gaire ample ni bona, i tenies que estar força atent perquè et trobaves algún forat a on t´hi podies deixar les rodes. Ademés van posar uns cons i el cotxes podien passar per la dreta. Als dos km vaig passar a l´Albert, un triatleta del Sallent que venia amb nosaltres. Es feien 2 voltes amb varis "bucles", amb 6 pujadetes que es podien fer amb el plat la majoria. La resta força pla, però no era un circuit ràpid per l´asfalt i perquè el vent va tocar bastant els nassos. Vaig agafar un bon ritme i passava a força gent, sobretot a les pujades. Però al km 80 em vaig trobar un grupet d´uns 10 triatletes. Vaig mirar de passar-lo per l´esquerra, però era molt perillós perquè venien ciclistes de cara, vaig mirar endarrera i al veure que no venia cap cotxe els vaig passar per la dreta. I quan ja els havia passat a tots em ve un àrbit, m´ensenya una tarja i em fa parar una estona al costat de la carretera. Li pregunto perquè m´ha parat a mi i no al grupet, i si la tarja em penalitza amb temps al final, però el molt fill de puta només em va somriure i no em va dir res. Torno a agafar el ritme i al cap d´uns km torno a passar al grupet per l´esquerra dient-lis de tot menys guapos. Vaig preguntar a varis triatletes si sabien com anaven les penalitzacions, però ningú sabia res. Intento oblidar-me del tema i segueixo pedalant i avançant. Arribo de la bici amb 5h14´ i la sorpresa em va venir quan els àrbits em van dir que tenia que estar parat sense fer res 5 minuts. Quina putada.

Vaig sortir a correr amb 6h43´: molt difícil baixar de 10h que era l´objectiu. Vaig decidir correr per sensacions sense mirar gaire el crono. Al començar la marató vaig passar al Manu, un xaval de Tenerife del nostre grup. La marató era una volta de 21km i dues de 10. A la de 21 hi havia unes pujadetes d´anada i tornada que la majoria les feien caminant i les de 10 eren planes. Al km 14 vaig passar al gallec i vaig continuar a un ritme còmode sense parar als avituallaments. Però al km 21 van començar a faltar les forces i va aparèixer el gallec que havia estat 7 km darrera meu sense dir res. Vem fer uns 10 km junts i vaig anar recuperant les forces fins al 31; a partir d´aquí vaig anar incrementant el ritme, el gallec es va quedar, va sortir el sol i vaig acabar anant bastant ràpid, fent la marató en 3h32´ i en 10h16´ l´Ironman.

Al Cano no el vaig veure en tota la cursa però "chapeau" com sempre i ha tornat amb la plaça per Hawaii.

Bé, ja en tinc un altre al sac i baixar de 10h us ho deixo per alguns dels que aneu a Austria.

Ens veiem,

David