Triatlo de Mataro 07

PROLEG:

Es una crònica molt llarga, per ser la de casa nostre (i perquè continuo sent tant pesat com sempre) i en la que no comento res de l’aquatlo infantil (el nostre gran èxit d’aquesta temporada), ni de la gent que ha organitzat la triatlo que potser s’ho mereixen mes que no pas dels que han corregut (si no que li diguin al Carles Santiesteve que a sobre d’haver de fer d’escombriaire, gairebe li fan una cara nova), però si s’ha de fer un altre escrit, es fa.

Com podreu comprovar el teclat contiua fallant, i el text ve sense accentuar.

Com que aquest any no he pogut assistir “in situ” a la triatlo fare com els preiodistes, o sigui que el que no sapiga m’ho inventare, i disculpes a aquells que en aquesta crònica no tingueu tant protagonisme, però nomes us he vist a uns pocs i el que m’han explicat es el poc que se, ja us compensare.

CRONICA:

El resum es fa ràpid si mirem la fulla de clasificacions de la fede, el Mataro va arrassar!!, nomes Xavi Llovet va aigualir una mica la festa en emportar-se la victoria absoluta, però els que van poder veure les motos diumenge (ay! no, que jo era l’unic que “treballaba” i tampoc les hauria d’haver vist. Es broma!! a la feina tinc tele), doncs va ser una mica com el que va fer Valentino Rossi. El Xavi es un megacrak que mica a mica va a menys, però continua sent un superclasse i s’ha d’estar molt fi per guanyar-lo. I precisament aixo es el que en qualsevol moment algu del nostre equip fara.

A l’aigua gairebe es va acomplir el guio previst: per davant els de sempre, i per darrere tambe; incloent-hi una bona raccio de galetes que sembla que la gent va anar repartint. I aixo que a la bossa de regals ja n’hi havia, no feia falta repartir-les al començament. Dels nostres, sota el meu critèri va punxar una mica el Ferran que tal i com entrena jo pensava que sortiria al davant, pero ja se sap a ell tot li agrada a pelo i te fobia al latex, i sota el seu critèri l’Isra tambe diu que no va nedar be.

Arribem a la primera transicio, i el Bernat mes que una transicio va fer un numero entre transformisme i escapisme, li podem dir el “Gran Jodoni” (como me jode no saber hacerlo asi de bien i rapido), i darrera seu corrent per la sorra allo semblava la etapa pròleg de la PIRENA, tots corrent com putos gossos amb la llengua fora per la sorreta de la platja. Va sortir el primer gurp on ja es va definir el quartet guanyador, i darrera l’altre cursa, la de la resta de participants.

Agafem les bicicletes, i per davant el primer grup tots donant-se relleus sense escaquejar-se per a res cap d’ells, i aquí es on el David Royo va mostrar la seva honestedat, ja que molts en el seu cas s’haguessin amagat al darrera reservant forces per a la cursa a peu, pero ell va currar tant com els altres tres. Per darrera el Pibe, el Lluis i el Ferran van inentar iniciar la persecucio, pero els de davant no van permetre-ho, i mes enrrera feien el mateix el Joanet, el Toni Noe, el Mossen, l’Enric, i les nenes que no m’oblido d’elles, pero segueixo la màxima de que el millor cap el final.

Curiositats d’aquest segment: El Santi i el David gairebe van trigar mitja volta a poder-se colocar les sabatilles, i just va coincidir quan se les van colocar amb el moment en que l’Enric Subinya sortia de l’aigua on em penso que va parar a agafar uns calamars i unes gambetes per l’arrosset que despres la dona li va preparar per dinar. Les mitjanes de velocitat feien por. “MORTADELO MORAGAS” es va colocar la dirferssa de BEN HUR, i va disputar una lluita amb algun ciclista que recordava l’escena de lluita de quàdrigues. Si no em creieu li podeu preguntar al Llobet, que despres ja no se li va apropar mes en bici, i va correr tant per por a que el Bernat el fotes escullera avall en un dels seus “cos a cos”. Per altre banda podem donar gràcies que a les rodalies del circuit el Pibe no va veure cap tia bona, no sabem si per que no n’hi havia o per la velocitat que portava; perquè ara es dedica a interrompre les seves rutes ciclistes per recolectar tarjetes de visita, de fet em penso que no ho va fer perquè havia de dissimular davant els seus familiars que el van venir a veure, si no mes d’una dominguera no hagues arribat a la platja.

Cursa a peu: Baixen tots juntets, i el tram final va colocar a cadascu al seu lloc. Xavi Llobet s’escapa una mica sobre la resta, i quan te uns quants metres de ventatge es dedica administrar la diferencia no sense esforç perquè els del darrera coixos no son; el mateix va fer el Santi amb la seva segona posicio, i el Bernat tirant-li l’alè al clatell va entrar pocs segons despres consolidant la tercera plaça a la que s’ha abonat aquest any. L’Isra va fer una cursa a peu molt forta evitant que el David es pogues relaxar tambe, i a jutjar per l’aspecte amb que corria segurament va ser en aquest segment on va veure al passar pel costat de la platja a alguna noia que li va agradar, ja que treia mes espuma per la boca que el gos de la peli Bethoven. El Lluis molt be amb un pique impressionant amb els altres dos ocupants del podi de veterans els quals van entrar junts separats per 15 segons tots tres. Ferran i Joan i Enric en aquest sector de puta mare sobretot si tenim en compte que les cames dels que estan preparant l’Ironman ja pesen mes que la dels altes que no portem tanta tralla al cos. I el bon Mossen al seu ritme disfrutant mes de l’ambient i la gent que l’animaven que no pas del patiment del qual mica a mica comença a disfrutar, tots acabem trovant en l’esport una part del massoca que portem dins (Com diria Calicoelectronico: “Dame!!, Dame!!, Dame en el culete!!”).

Les reines de la casa: Mencio especial per la Neus, no es que estes gran, va estar immensa, es va currar una triatlo al capdavant desde el mateix moment de la sortida, i va ser un monòleg en solitari en el que en cap moment no va punxar el ritme. Va fer una bicicleta amb una mitjana d’aproximadament 35km/h ella sola, a lo campeon, ampliant les diferencies que ja havia tret a les altres en el sector d’aigua (una tàctica de carrera que ha plagiat a la Mònica), i que ha sortit rodona. I molts tios li poden donar les gràcies dels seus parcials de bici ja que la seva roda va ser referència per a molts (els qui li van poder aguantar es clar!!). Una cursa a peu mes que digne, i amb el plus de que el turmell encara no està be, que a pesar de que no li va causar grans molèsties, no es menys veritat que tambe ha estat aquest turmell el que li ha impedit fer uns bons entrenaments d’aquesta disciplina. Al final del global de la cursa nomes la van guanyar els primers de la general masculina, els elite. I per acabar d’arrodonir la jornada, a la pagina de la fede han penjat una foto (crec que es just homenatge que ella sigui la protagonista d’aquesta foto) que està molt guapa, per mi de les imatges del mes es la tercera, per darrera del poster central de la revista MAN, i el d’una altre revista mes dificil de torbar. Ella i el Bernat ja han solventat el regal de bodes a la que havien d’assistir (tots dos s’han emportat un pessic), i el Bernat si segueix aixi aviat es podrà comprar un smoking per ampliar la coleccio de disfresses de “Mortadelo Moragas”, i anar a els casaments i la nit dels premis de la fede amb aquest.

De la Sara, nomes puc comentar el que llegeixo a la classificacio de la fede, ja que fa molt de temps que no la veig, se que ultimament estava nedant molt be, i poca cosa mes. Va fer molt bon paper a la classificacio quedant just darrera l’Anu, i penso que contribuint molt a una classificacio per equips de la que moralment tambe vem guanyar, ja que tot i que l’Anu no tingui fitxa per nosaltres tots la considerem part del nostre equip.

L’Anu tambe va tenir visita dels de casa seva, i va fer una cursa tipica en ella, bona natacio, una bicicleta que se li atravessa, i una cursa a peu mes que correcte, per acabar en molt bona posicio de la classificacio femenina davant la Sara. Ja sabem que es una nena que s’exigeix molt i que a l’acabar les curses li costa estar contenta amb els resultats que fa, però ja voldria jo fer-ho tan be com ella, i estic convençut que millorara molt amb bici quan a l’equip torni la normalitat, ja propera per la finalitzacio dels cursos, i puguin entrenar juntes mes sovint totes elles, recordem que la Neus, Mònica, Regina ja estan a punt de reincorporar-se a la rutina d’entrenos d’equip, i aixo suma. Enhorabona.

L’Anna tambe ho va fer molt be, tenint en compte que es el cul d’en Jaumet que ha de treure 26 hores al dia per poder fer tot el que fa, va estar molt be la cursa despres d’un primer sector que ja li va condicionar el resultat final. S’ha de tenir en compte que tambe està preparant la prova reina, i s’està en una fase de la temporada on la frescura de forces no es la protagonista. Ets com una formigueta, i si mirem les classificacions de començament de temporada a les d’ara ella va escalant, va fent, i mica a mica es va oblidant de les temporades en les que no ha pogut treballar amb continuitat, segur que el final de temporada serà brillant, i m’hauras de prestar algun punt competicio.

Aixo es tot. Enric espero que l’arrosset estes bo.

BIBLIOGRAFIA:

- El Triatlon y sus formas.

- Mortadelo y Filemon.

- El manual del buen amante (me lo presto Isra).

- Kamasutra (en ell surten uns estiramients que em va ensenyar el Xavi Casal per estirar la part baix de l’esquena, que nedant es carrega molt).

- Revistas varias (totes guarres, fins i tot a Casa y Jardin nomes hi veig vici).

Adeu, i salut a tots.