Classificatori C. Espanya Puerto del Carmen, Lanzarote
El passat dijous/divendres un grup d’agossarats components de la secció
ens vàrem aventurar a viatjar fins a Lanzarote per a participar als càstings de Factor X intentant que els jutges ens deixessin passar fins a la ronda final de Jaen.
Així que tot carregats
ens aventuràrem a trobar el factor X.
El dijous el primer comboi es va arriscar a buscar-lo en bici per una carretera tobogan del Parc Nacional del Timanfaya
Per fortuna, el divendres va arribar el segon comboi de l’equip (amb un nou integrant: l’esportista anteriorment conegut com a Carles que ara s’anomena Cacahuet), i tots plegats el varem buscar per la carpa de recollida de dorsals. Allà no ens varen indicar on estava el Factor X, però sí que ens van anunciar que tots els que acabessin una cosa anomenada X Triatlón passarien a la ronda següent a Jaen, així que amb alegria ronavada el Pibe els hi va preguntar a unes noies ‘extremadament’ simpàtiques
si sabien el que era el Factor X. Aquestes agradables noietes (entre les que cal destacar una malabarista que aixecava el peu fins als nuvols) no ho tenien massa clar, perquè varen estar una bona estona parlant amb els ‘representants nocturns’ i només van poder aportar que buscaven la roba interior d’una d’elles.
El dissabte ens varen dir que per trobar el Factor X haviem de fer no se qué d’un triatló, així que varem tenir la genial idea de posar-nos sota un sol horrible que feia que el terra dels boxes estigués cremant a tutiplen.
A les 16:00h la Neus i l’Anu es van aventurar les primeres i realment s’ho van prendre molt en serio. Va ser sentir ‘Estan a las órdenes del juez de salida, 3, 2, 1, piiiiiiip’ que es van ficar com bojes a l’aigua a mirar els peixitos.
Però al igual que a Mataró, la Neus es va posar antipàtica i va dir que passava de la resta de participants i que preferia fer la cursa tota sola (que si ara els hi trec una estoneta nedant, que si amb la bici tiro sola com ua campiona i que si corrent només deixo que l’Anu s’apropi una mica,
però sense passar-nos). Així que ja tenim a la Neus repetint el discurs de Mataró: “…bueno si… ha ido bien… he hecho la bici sola….he sufrido un poco…” ja ens agradaria a tots patir anant liders en solitari !
Més tard a les 16:20h varen ser els nois élite (Bernat, Pibe, Prat, Xavi i Lluís) els qui estaven preparats a tope. Sembla ser que en Xavi estava una mica nerviosillo, però fonts de confiança ens han assegurat que l’Isra el va saber ‘animar’ just abans de començar
Segons van coincidir tots els nostres élites, l’aigua era més curta de 750m i els repetxons de bici eren més durs del que semblaven, però això no va ser impediment per a que els nostres cracks es plantessin com uns campions a fer la cursa a peu. Com de costum el Pibe anava com un vendaval (no era el vent el que bufa a Lanzarote, sinó l’Israel que passa com una bala!!!)
i la resta de l’equip va demostrar que estan fortissims.
L’actuació de tots va ser molt bona aconseguint la segona posició per equips i molt aprop de la primera plaça.
Finalment cinc minuts després dels elites vàrem ser els ‘grupillos’ els que ens vam ficar a l’aigua a buscar el Factor X. Pim pam pim pam, oye que nos vamos pa la derecha! Chacho sigue al de alante que sabe por donde va! I com a un equip ben conjuntat vàrem sortir força juntets tos de l’aigua.
La bici era la mateixa que els élite, és a dir, que allà on en Bernat anava apurat nosaltres anàvem petats. I allà on en Lluís anava pensant que els canaris es coneixien molt bé la carretera nosaltres pensàvem que anaven massa ràpid pel nostre gust.
I així vam arribar tots a la cursa a peu, tranquils per no haver punxat i pensant que còrrer sota aquell Sol tan béstia era digne de &@%/*.
El resultat va ser molt digne per tots ja que vàrem fer un paper més que acceptable, i vam demostrar un cop més que corrent agafats de la maneta és impossible perdre la referència.
Per tal de mantenir el secret professional, només afegirem que el dissabte per la nit tots vam tenir la nostra recompensa amb un sopar abundantíssim
Efectes de Lanzarote
L’estada a Lanzarote va oferir “grans” moments, entre els que cal destacar :
· Un ‘parecido razonable’
· El naixement de la vocació fotogràfica d’en Bernat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada